PRESSUPOSTOS
VALENCIANS 2013
Pel que fa als
pressupostos per a l'any 2013, en cap cas podem compartir la retallada de quasi
500 milions d'euros ni les paraules de la consellera, Mª José Català, segons
les quals es pot “fer més amb menys” i que les mesures “d'ajust” no afectaran
la qualitat educativa.
Una de les
partides més castigades és la dels Menjadors escolars que passa de tindre
un pressupost de 8.455.000 € a l'any
2010 a 1.700.000 € per a 2013, el que suposa una retallada del 70%!!!.
L'altra partida
en la que la retallada arriba també al 70% és la corresponent a Gratuïtat dels
llibres de text.
En els darrers
dos anys la retallada en el capítol de personal suposa la pèrdua de 5.000
professionals. Els docents que queden han de treballar més hores, amb grups més
nombrosos, amb pitjors condicions laborals i amb menys possibilitats de
formació.
Apareix una nova
línia: Programa de col·laboració per a la reducció de l'abandonament escolar.
Aquesta partida dotada amb mig milió d'euros és clarament insuficient si pensem
que ha de ser repartida entre un miler de centres de tota la comunitat que a
finals del curs passat signaren l'anomenat Contracte programa.
La línia de
Finançament d'operació corrent de CIEGSA augmenta en un 7% per tal de fer front
a obligacions pendents. I per altra banda la construcció de nous centres és
pràcticament inexistent.
Aquests
pressupostos són la prova de l'abandó en el que el govern valencià del PP deixa
a l'escola pública.
MENJADORS
ESCOLARS.
L'intent de
Conselleria d'abaratir costos a la partida de menjadors escolars mitjançant les
carmanyoles ha estat un fracàs. Les famílies han seguit optant per la qualitat
i majoritàriament han preferit l'oferta
de menjador que hi ha hagut fins ara.
El problema ha
estat la dotació de les beques. Els
requisits per a ser beneficiari d'un 100% de beca de menjador ha estat tan
restrictiva que sols unes poques famílies han estat becades en la seua
totalitat. Hi ha famílies a les que s'ha concedit un 70 o un 40% de beca i
davant la impossibilitat de pagar la part proporcional fins al 100% han hagut
de renunciar a la beca i al menjador.
El següent pas
per a carregar-se el menjador és la proposta d'implantar la jornada continua
als centres públics. Els centres que opten per la jornada continua, tal com ha
passat per exemple a Balears, deixaran de rebre l'ajuda de conselleria i
acabaran tancant perquè els preus s'encariran d'una manera que farà impossible
que les famílies puguen suportar la despesa. Aquest és un dels motius pel que,
des de Fapa-València pensem que les famílies no podem acceptar la jornada
continua.
JORNADA
CONTINUA.
Des dels
sindicats fa temps que, de quan en quan, ens ha arribat aquesta proposta que,
tant a Fapa-València com a totes les Federacions i Confederacions d'Ampa
membres de Ceapa, ens ha semblat contraria als interessos de la major part de
les famílies arreu de tot l'estat.
Ara és la pròpia
Conselleria d'Educació la que, per diversos interessos (dividir a la comunitat
educativa i estalviar-se la despesa del menjador), està intentant implantar la
proposta de Jornada Continuada als centres d'ensenyament públic.
Elena Martín
Ortega, professora de Psicologia de l'Educació de la Universidad Autónoma de
Madrid, aporta la següent reflexió:
“…Quina és la
jornada més adequada per a les nostres escoles. Respondre a esta pregunta
suposa centrar la reflexió en els interessos de l'alumnat i prendre les seues
necessitats com el criteri que ha d'orientar les decisions a prendre a este
respecte.
Per a analitzar
aquest problema convindria distingir entre el temps pròpiament lectiu, en el
que es duen a terme en els centres activitats d'instrucció, i un temps no menys
important en el que les escoles oferixen altres experiències que són també
educació.
Deu l'horari
lectiu desenrotllar-se de forma intensiva o contínua? És aconsellable que els
alumnes tinguen totes les classes de la jornada seguides, sense un tall per a
fer el dinar i descans? Hi ha arguments clars per a contestar que no a estes
preguntes. L'organització dels temps i els ritmes influïx sempre en
l'aprenentatge, però quan ens referim a determinades edats, açò és encara més
important. Els xiquets i les xiquetes de 3 a 11 anys necessiten moments de
canvi i ruptura que els permeten descansar i recuperar l'atenció.
El menjar és
també un element necessari. Tenint en compte les hores que passen entre el
desdejuni i el moment del menjar, que per desgràcia van augmentant sobretot en
zones on el desplaçament al col·legi porta temps i en els casos en què els
progenitors han d'anar-se'n abans deixant els xiquets ja preparats, no és
raonable dilatar encara més l'horari del menjador. En la majoria dels sistemes
educatius europeus este tall per dinar existix, si bé és cert que no té per què
ser tan llarg com el que ara hi ha en la major part dels nostres centres. Per
a evitar els quatre viatges al col·legi que en alguns casos poden fer les
famílies, caldria assegurar que el menjador fora un servei generalitzat amb el
suficient nombre de beques perquè cap xiquet deixara d'utilitzar-lo per raons
econòmiques.
A més d'estes
raons estretament lligades a característiques bàsiques del desenvolupament, no
hem d'oblidar un altre argument:
Els espais d'oci
són àmbits privilegiats per a educar en l'afectivitat, en la interacció social,
en les aficions, en l'amistat. Aquests temps de lleure han de tindre, doncs,
una duració que permeta dur a terme jocs i activitats que exigixen un mínim de
temps. La jornada que pot donar resposta a aquestes necessitats no és la
denominada jornada contínua. Respectant aquest equilibri, es poden organitzar
molts horaris. El problema no és acabar a les cinc o acabar a les tres. El
problema és com distribuir internament les activitats per a assegurar que estes
condicions es complisquen.
Moltes famílies
tenen un horari que no els permetria atendre els seus fills si aquests
abandonaren l'escola abans del que ara ho fan. Una major oferta d'activitats
educatives en els centres, si bé ja no de caràcter lectiu, és hui en dia una
necessitat que la societat està posant clarament de manifest. I estes
activitats no poden dependre de la voluntat i la capacitat de les famílies de
cada centre per a organitzar-les i finançar-les. Això podria portar que
precisament aquells que més ho necessiten, pogueren no gaudir d'aquesta oferta.
L'escola té una funció irrenunciable de compensació de les desigualtats que es
veuria amenaçada. Haurien de ser les administracions, en especial els ajuntaments
per la seua proximitat als centres, els que garantiren este temps educatiu per
a tots sense discriminació possible per motius econòmics. Però actualment
açò no està assegurat.
D'altra banda, en
la discussió sobre la jornada contínua s'ha barrejat indegudament la legítima
aspiració dels docents a millorar les seues condicions laborals. L'horari dels
docents no té per què coincidir amb el dels alumnes. Una jornada partida no
implica necessàriament un únic horari possible per al professorat. I no és convenient
entrecreuar ambdós reflexions.
Sens dubte la
polèmica té més matisos. Però hi ha dos que no em resistisc a deixar plantejats
encara que siga com a meres preguntes. Podria tindre alguna cosa a veure en els
resultats acadèmics més favorables que habitualment obté l'alumnat de
determinades comunitats autònomes el fet que mantinguen una jornada partida,
inclús en educació secundària? Sense pensar, per descomptat, que aquest siga
l'únic factor que explica aquesta realitat, no hauríem de deixar de valorar-ho.
D'altra banda, per què si la jornada contínua és tan positiva, l'ensenyament
privat al què moltes vegades s'associa, amb raó o sense ella, una educació de
qualitat no s'ha plantejat la necessitat d'aquest canvi, sinó més be al
contrari, considera l'amplitud i riquesa de la seua oferta educativa un dels
pilars dels seus centres?.
Basant-nos, entre
altres, amb aquest raonament, Fapa-València no pot, respectant determinades
circumstàncies, estar d'acord amb la jornada continua i fa una crida als
docents i als sindicats que els representen per què porten la seua
reivindicació a una reorganització del seu temps laboral que puga fer
compatible els interessos dels docents i els de les famílies. Això ens faria
forts i aniria en benefici de l'escola pública.
Però en el cas
que al vostre centre s’encete el procés de canvi de jornada, podeu trobar
informació a la web de Fapa amb tota la informació respecte als passos que cal
donar.
ZONA
ÚNICA
Consisteix en
eliminar o en baixar la puntuació de la proximitat del centre educatiu al
domicili com a requisit fonamental en el procés d'escolarització de
l'alumnat. La LOE exigeix que el
criteri de proximitat estiga present en els bases del procés d'escolarització
però intuïm que la LOMCE ho eliminarà.
Amb açò desapareix la zonificació o districtes escolars als centres i es
crea la ZONA única.
La llibertat
de sol·licitar però no d'elecció
Diuen que així
les famílies tindran llibertat d'elecció de centre però, en realitat, es
simplement, llibertat de sol·licitud de centre perquè res garanteix que tindrà
plaça assegurada en aquell centre que haja triat i potser tampoc en el del seu
entorn o barri. Però hem de tindre clar
que la zona única no farà que augmente l'oferta educativa. Hi haurà llibertat
per a triar plaça però no hi haurà suficients places per a cobrir la demanda.
Sols hi hi ha aparença de llibertat. L'engany de la zona única està que permet
a més famílies demanar un mateix centre sense ser conscients que serà el centre
qui les triarà a elles.
El criteri de proximitat:
la inserció en l'entorn.
Des de
Fapa-València i la Confederació Gonzalo Anaya sempre hem apostat per la
proximitat del domicili a l'escola com a criteri fonamental per a
l'escolarització. El motiu principal és la relació del xiquet/a amb el seu
entorn; qüestió que considerem molt important per a la seua educació. Açò
respon a un concepte de l'educació pel qual la inserció de la persona en
l'entorn ( barri, el carrer i el veïnat) és bàsic per al seu desenvolupament
integral com a persona arrelada al seu espai més pròxim. No sols ho pensem
nosaltres, també ho creu l'OCDE (Organización para la Cooperación y el
Desarrollo Econòmicos): la proximitat és un dels criteris principals per als
seus integrants (27 dels 33 països) han fixat el lloc de residència de la
família o el lloc on treballen els pares com element fonamental en l'assignació
d'un col·legi o institut.
La
reivindicació històrica
Amb açò no creiem
que l'actual procés d'escolarització siga perfecte i per això una de les
reivindicacions històriques de la Confederació ha sigut exigir mesures per corregir els
desequilibris en l'escolarització que han provocat conseqüències com la segregació de l'alumnat en determinats
centres, la massificació d'un centres educatius i la falta d'alumnat en d'altres,
la distribució desequilibrada de l'alumnat amb NEE o els nouvinguts.
Per això,
considerem que cal millorar l'actual procés d'escolarització però, en cap cas,
pensem que la zona única solucione estes problemàtiques perquè, amb tota
seguretat, encara les agreujarà més: derivant més alumnes cap a la concertada o
cap els centres públics més sol·licitats.
L'establiment de
la zona única genera un ambient competitiu en el que el punt de partida no és
el mateix per a tots els centres. La Conselleria hauria d'esbrinar els motius
que porten que un centre tinga menys demanda, establir les solucions i posar
els recursos per que aquestes es porten avant. No fer-ho així porta sempre al
mateix: l'alumnat procedent de famílies amb
menys recursos econòmics o culturals no podran desplaçar-se lluny del
seu domicili per falta de mitjans, aleshores sense recursos econòmics mai hi
haurà llibertat d'elecció.
Per una qüestió
de coherència la zona única hauria de portar implícitament que hagués una
oficina única de matriculació. Sols així, amb una única oficina de
matriculació, pública i sense interès de part, on es baremaren objectivament
totes les sol·licituds, es podria
garantir allò de la llibertat dels pares per a triar centre, però la seua
existència entraria en contradicció amb l'objectiu que realment està
defensant la conselleria: la llibertat
dels centres privats i concertats per a triar el seu alumnat, clar.
Aquest tema de la
zona única està vinculat a la Comunitat de Madrid amb la creació de ranking de
centres educatius i en la competitivitat entre els centres educatius.
PROVES DIAGNÒSTIQUES
I això ens porta
a les proves diagnòstiques que ha implantat la Conselleria d'educació als
cursos de 4art de primària i 2on d'ESO. La implantació aquestes proves era una
manera d'argumentar que la Comunitat Valenciana no participava de les proves
PISA perquè el seu sistema educatiu ja disposava d'un sistema d'avaluació
pròpia. Segons la Conselleria els resultats d'aquestes proves anaven a servir
per a posar mesures per a corregir el fracàs en aquells centres amb pitjors
resultats.
La realitat ha
estat un altra: Per una banda la conselleria no ha parat de retallar en
programes contra el fracàs escolar, amb la qual cosa els projectes de millora
elaborats pels centres s'han portat avant sols parcialment i gràcies al
voluntarisme dels seus docents. Per altra banda ha fet servir els resultats de
les proves diagnòstiques per a crear un ranking de centres.
La demagoga de la
consellera d'educació ara ens diu que, en defensa de la llibertat de les
famílies per a triar centre, farà públic el ranking. L'èxit del sistema
educatiu valencià vol basar-lo en la competitivitat entre centres, no en posar
a disposició dels mateixos els mitjans suficients per a fer front a l'abandó i
al fracàs escolar. Amb això es dona peu a què hi haja una línia de centres de
primera, de segona, de tercera o de no sabem quina categoria. Amb la
constitució de la Zona Única es completa la quadratura del cercle.
La
Conselleria va publicar les instruccions (28-8-2012) per a l’adopció de
mesures de millora com a conseqüència dels resultats de l’avaluació diagnòstica
2012 ( web de Fapa).
Aquest
tema ha estat tractat als Consells Escolars de centre. La postura que
FAPA-València us anaimava a defensar era la següent:
1) Com sempre s’adopten mesures en conseqüència d’uns
resultats i no mesures de prevenció dels resultats. La Conselleria no treballa
en la prevenció sinó que actua davant d’un resultat ja negatiu.
2) Els pares i mares posem en entredit estes proves de la
Conselleria, subjectes a la professionalitat dels docents en la introducció de
dades però també a l’exclusió o no en dites probes de determinats alumnes.
3) FAPA-València, en el seu moment, va reclamar la
necessitat d'un avaluador extern per a portar avant proves d’este tipus. El més
internacionalment reconegut és PISA, a les proves del qual la Conselleria no ha
volgut sotmetre's davant el temor d'obtenir uns resultats comparativament molt
inferiors als de les altres Comunitats Autònomes.
4) Les proves d'avaluació diagnòstica, que reflecteixen el
suspens dels alumnes en les àrees instrumentals, demostren la no existència
d'un pla de xoc contra el fracàs escolar per part de l'administració pública
valenciana. De fet per tota la comunitat educativa és coneguda la falta
d'inversió de la Conselleria d'Educació per al curs 2012-2013 respecte de
qualsevol programa contra el fracàs escolar, com ara la compensatòria, la
diversificació curricular o el PASE, programes que s’han reduït molt al llarg
dels últims anys.
Consell Escolar Municipal
Cal que
dinamitzem el Consell Escolar Municipal i que no siga simplement un òrgan
que a principi d’any dona o no el vist
i plau a la proposta d’arranjament escolar i a final de curs aprova les festes
locals.
“El
Consell Escolar Municipal elaborarà anualment un informe sobre la situació de
l’educació en el municipi respectiu.” (Article 14.2 de la Llei 6/2010, de 28 de maig, de la
Generalitat Valenciana, de modificació del Text Refós de la Llei de Consells
Escolars de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret Legislatiu de 16 de
gener de 1989)
Això
no és una recomanació o un suggeriment, sinó un imperatiu legal: el Consell
Escolar Municipal ha d’elaborar un Informe
sobre la situació de l’educació en el seu municipi. Educació no és només
escolarització, sinó moltes més coses.
Per
afavorir la realització d’aquest Informe,
la Federació d'Associacions de Pares i
Mares d'Alumnes (FAPA) de la província de València, posa al vostra abast una Guia
(consultar web de Fapa-València), en la qual s’explica com fer l’informe
segons els 7 indicadors educatius de la Unió Europea i 2 epígrafs més sobre
participació i formació.
1. Participació en l’Educació Infantil
2. Persones que obtenen un baix rendimient
3. Abandonament escolar
4. Rendiment de l’educació dels joves
5. Persones titulades en matemàtiques, ciències i
tecnologia
6. Rendiment en matèria d’educació superior
7. Participació de les persones adultes en la formació
8. Formació contínua del professorat
9. Participació dels membres de la comunitat educativa
Arranjament escolar 13-14.
El passat dia 20
de novembre la Direcció General de Centres i la Direcció General de Personal
tragueren les instruccions sobre les que basaran la proposta d’arranjament
escolar per a l curs 13-14. Cal que estem alerta i treballen conjuntament amb els equips directius
per a fer front comú davant de possibles supressions d’unitats i de professorat
als nostres centres. El Consell Escolar de centre aprova
les al·legacions i les presenta al Consell Escolar Municipal; amb un bon
informe sobre la situació de l’educació al nostre municipi, amb unes bones
al·legacios i amb una comunitat educativa unida podem fer front a totes
aquelles propostes que atempten contra l’escola pública.
LOMCE
FAPA-València
manifesta el seu rebuig a l’avantprojecte de llei
educativa del ministre Wert i a la greu
situació actual de retallades i desmantellament que està patint l'educació com
servei públic fonamental.
Aquest atac contra
els drets socials, de ciutadania i educatius desmantella el servei públic que
hem anat construint des de l’inici de la democràcia i ens torna enrere a
l’escola franquista.
La ideologia sobre
la que es construeix l’avantprojecte de llei de Wert i les retallades
neoliberals atenten contra les condicions de vida i les conquestes socials de
la classe treballadora i contra els drets lingüístics del valencià.
·
Rebutgem que cada nou govern porte una nova llei d'educació que no compta
amb el consens dels diferents sectors socials, que naix amb una clara ideologia
neoliberal, reaccionària, segregadora i que desestabilitza a les comunitats
educatives.
·
Així mateix no ha tingut ni informe previ de situació ni debat ni
participació real de la comunitat educativa i suposarà la pèrdua de
possibilitat de participació de la comunitat educativa en les decisions
pedagògiques i organitzatives dels centres educatius. En canvi sí ha estat
consensuada, i d’amagades, amb l’església catòlica, perquè la religió tinga
gran presència a les aules atentant contra una educació laica.
·
Està portant-se a terme de manera imposada, sense escoltar, precipitadament
i ens portarà a temps passats, tornant a cometre errades importants com ara la
revàlida o la desaparició dels programes òptims d’ensenyament com és la
immersió lingüística en valencià; models educatius de sobra superats en el
franquisme.
·
No es basa en cap precepte pedagògic sinó que més aviat els infringeix
tots.
·
Provocarà una confrontació política entorn l’educació.
·
Empitjorarà la qualitat de l’educació i transformarà la formació integral i
compensadora de desigualtats socials en una cursa d’obstacles i de proves
memorístiques.
·
Serà una altre embat destinat a l’empobriment de l’escola pública.
·
Atempta contra els drets lingüístics de la ciutadania en impossibilitar el
disseny de programes en valencià i impedeix el disseny lingüístic de cada
centre educatiu per part de la seua comunitat educativa.
·
Instaura un model educatiu que prima la competitivitat, la selecció i
segregació social i que eludeix el paper de l’estat i l’educació com a compensadora
de desigualtats i garant de l’accés a l’educació.
·
Limita els drets del professorat i la qualitat de l’atenció educativa amb
l’increment de ràtios, hores lectives i la pèrdua de drets laborals.
NO A LA RETALLADA DEL 70% DELS PRESSUPOSTOS EN EDUCACIÓ
DE 2013
-Exigim la
gratuïtat dels llibres de text i l’increment de les beques de menjador i de
transport escolar.
-Dotació
necessària de professorat i personal no docent per a garantir una atenció educativa
de qualitat.
NO A LA DESAPARICIÓ DELS MENJADORS ESCOLARS
-Exigim el 100%
de beca de menjador.
-Diguem no a la
jornada contínua perquè amb la seua aplicació desapareixen els menjadors
escolars.
-No oblidem que
el menjador escolars és un espai educatiu i socialitza.
NO A LA SUPRESSIÓ DEL TRANSPORT ESCOLAR
-Reivindiquem que
no es contemplen els 3 kilòmetres lineals per a poder accedir a la beca de
transport.
-Exigim
l’ampliació d’estes beques a totes les etapes educatives.
NO A LA JORNADA CONTINUA
-Volem que es
mantiga l’horari aplicable fins ara. De 9 a 12’00 hores i de 15 a 17’00 hores.
-Considerem que
l’horari vigent és adequat per l’organització del temps i els ritmes en
l’aprenentatge de l’alumnat.
NO A LA ZONA ÚNICA
-Apostem per la
proximitat del domicili a l’escola com a criteri fonamental per a
l’escolarització.
-La zona única
provocarà massificació de centres, segregació i desaparició d’altres.
-Estem en contra
de la creació d’una diferenciació i ordenació de centres educatius (ranking) i
de la competitivitat.
-Demanem que les
proves d’avaluació diagnòstica servisquen realment per a lluitar contra el
fracàs escolar i no per a generar un catàleg de centres.
PROMOCIÓ CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS
-Rentabilitzar la
utilització dels Consells Escolars Municipals com a vertaders òrgans de
participació de la comunitat educativa.
((DOSSIER DE FAPA-VALENCIA)
