DOCUMENT DE FAPA-VALENCIA SOBRE LA REALITAT EDUCATIVA

PRESSUPOSTOS VALENCIANS 2013

Pel que fa als pressupostos per a l'any 2013, en cap cas podem compartir la retallada de quasi 500 milions d'euros ni les paraules de la consellera, Mª José Català, segons les quals es pot “fer més amb menys” i que les mesures “d'ajust” no afectaran la qualitat  educativa.

Una de les partides més castigades és la dels Menjadors escolars que passa de tindre un  pressupost de 8.455.000 € a l'any 2010 a 1.700.000 € per a 2013, el que suposa una retallada del 70%!!!.

L'altra partida en la que la retallada arriba també al 70% és la corresponent a Gratuïtat dels llibres de text.

En els darrers dos anys la retallada en el capítol de personal suposa la pèrdua de 5.000 professionals. Els docents que queden han de treballar més hores, amb grups més nombrosos, amb pitjors condicions laborals i amb menys possibilitats de formació.

Apareix una nova línia: Programa de col·laboració per a la reducció de l'abandonament escolar. Aquesta partida dotada amb mig milió d'euros és clarament insuficient si pensem que ha de ser repartida entre un miler de centres de tota la comunitat que a finals del curs passat signaren l'anomenat Contracte programa.

La línia de Finançament d'operació corrent de CIEGSA augmenta en un 7% per tal de fer front a obligacions pendents. I per altra banda la construcció de nous centres és pràcticament inexistent.

Aquests pressupostos són la prova de l'abandó en el que el govern valencià del PP deixa a l'escola pública.

MENJADORS ESCOLARS.

L'intent de Conselleria d'abaratir costos a la partida de menjadors escolars mitjançant les carmanyoles ha estat un fracàs. Les famílies han seguit optant per la qualitat i majoritàriament han preferit  l'oferta de menjador que hi ha hagut fins ara.

El problema ha estat  la dotació de les beques. Els requisits per a ser beneficiari d'un 100% de beca de menjador ha estat tan restrictiva que sols unes poques famílies han estat becades en la seua totalitat. Hi ha famílies a les que s'ha concedit un 70 o un 40% de beca i davant la impossibilitat de pagar la part proporcional fins al 100% han hagut de renunciar a la beca i al menjador.

El següent pas per a carregar-se el menjador és la proposta d'implantar la jornada continua als centres públics. Els centres que opten per la jornada continua, tal com ha passat per exemple a Balears, deixaran de rebre l'ajuda de conselleria i acabaran tancant perquè els preus s'encariran d'una manera que farà impossible que les famílies puguen suportar la despesa. Aquest és un dels motius pel que, des de Fapa-València pensem que les famílies no podem acceptar la jornada continua.

JORNADA CONTINUA.

Des dels sindicats fa temps que, de quan en quan, ens ha arribat aquesta proposta que, tant a Fapa-València com a totes les Federacions i Confederacions d'Ampa membres de Ceapa, ens ha semblat contraria als interessos de la major part de les famílies arreu de tot l'estat.

Ara és la pròpia Conselleria d'Educació la que, per diversos interessos (dividir a la comunitat educativa i estalviar-se la despesa del menjador), està intentant implantar la proposta de Jornada Continuada als centres d'ensenyament públic.

Elena Martín Ortega, professora de Psicologia de l'Educació de la Universidad Autónoma de Madrid, aporta la següent reflexió:

“…Quina és la jornada més adequada per a les nostres escoles. Respondre a esta pregunta suposa centrar la reflexió en els interessos de l'alumnat i prendre les seues necessitats com el criteri que ha d'orientar les decisions a prendre a este respecte.

Per a analitzar aquest problema convindria distingir entre el temps pròpiament lectiu, en el que es duen a terme en els centres activitats d'instrucció, i un temps no menys important en el que les escoles oferixen altres experiències que són també educació.

Deu l'horari lectiu desenrotllar-se de forma intensiva o contínua? És aconsellable que els alumnes tinguen totes les classes de la jornada seguides, sense un tall per a fer el dinar i descans? Hi ha arguments clars per a contestar que no a estes preguntes. L'organització dels temps i els ritmes influïx sempre en l'aprenentatge, però quan ens referim a determinades edats, açò és encara més important. Els xiquets i les xiquetes de 3 a 11 anys necessiten moments de canvi i ruptura que els permeten descansar i recuperar l'atenció.

El menjar és també un element necessari. Tenint en compte les hores que passen entre el desdejuni i el moment del menjar, que per desgràcia van augmentant sobretot en zones on el desplaçament al col·legi porta temps i en els casos en què els progenitors han d'anar-se'n abans deixant els xiquets ja preparats, no és raonable dilatar encara més l'horari del menjador. En la majoria dels sistemes educatius europeus este tall per dinar existix, si bé és cert que no té per què ser tan llarg com el que ara hi ha en la major part dels nostres centres. Per a evitar els quatre viatges al col·legi que en alguns casos poden fer les famílies, caldria assegurar que el menjador fora un servei generalitzat amb el suficient nombre de beques perquè cap xiquet deixara d'utilitzar-lo per raons econòmiques.

A més d'estes raons estretament lligades a característiques bàsiques del desenvolupament, no hem d'oblidar un altre argument:

Els espais d'oci són àmbits privilegiats per a educar en l'afectivitat, en la interacció social, en les aficions, en l'amistat. Aquests temps de lleure han de tindre, doncs, una duració que permeta dur a terme jocs i activitats que exigixen un mínim de temps. La jornada que pot donar resposta a aquestes necessitats no és la denominada jornada contínua. Respectant aquest equilibri, es poden organitzar molts horaris. El problema no és acabar a les cinc o acabar a les tres. El problema és com distribuir internament les activitats per a assegurar que estes condicions es complisquen.

Moltes famílies tenen un horari que no els permetria atendre els seus fills si aquests abandonaren l'escola abans del que ara ho fan. Una major oferta d'activitats educatives en els centres, si bé ja no de caràcter lectiu, és hui en dia una necessitat que la societat està posant clarament de manifest. I estes activitats no poden dependre de la voluntat i la capacitat de les famílies de cada centre per a organitzar-les i finançar-les. Això podria portar que precisament aquells que més ho necessiten, pogueren no gaudir d'aquesta oferta. L'escola té una funció irrenunciable de compensació de les desigualtats que es veuria amenaçada. Haurien de ser les administracions, en especial els ajuntaments per la seua proximitat als centres, els que garantiren este temps educatiu per a tots sense discriminació possible per motius econòmics. Però actualment açò no està assegurat.

D'altra banda, en la discussió sobre la jornada contínua s'ha barrejat indegudament la legítima aspiració dels docents a millorar les seues condicions laborals. L'horari dels docents no té per què coincidir amb el dels alumnes. Una jornada partida no implica necessàriament un únic horari possible per al professorat. I no és convenient entrecreuar ambdós reflexions.

Sens dubte la polèmica té més matisos. Però hi ha dos que no em resistisc a deixar plantejats encara que siga com a meres preguntes. Podria tindre alguna cosa a veure en els resultats acadèmics més favorables que habitualment obté l'alumnat de determinades comunitats autònomes el fet que mantinguen una jornada partida, inclús en educació secundària? Sense pensar, per descomptat, que aquest siga l'únic factor que explica aquesta realitat, no hauríem de deixar de valorar-ho. D'altra banda, per què si la jornada contínua és tan positiva, l'ensenyament privat al què moltes vegades s'associa, amb raó o sense ella, una educació de qualitat no s'ha plantejat la necessitat d'aquest canvi, sinó més be al contrari, considera l'amplitud i riquesa de la seua oferta educativa un dels pilars dels seus centres?.

Basant-nos, entre altres, amb aquest raonament, Fapa-València no pot, respectant determinades circumstàncies, estar d'acord amb la jornada continua i fa una crida als docents i als sindicats que els representen per què porten la seua reivindicació a una reorganització del seu temps laboral que puga fer compatible els interessos dels docents i els de les famílies. Això ens faria forts i aniria en benefici de l'escola pública.

Però en el cas que al vostre centre s’encete el procés de canvi de jornada, podeu trobar informació a la web de Fapa amb tota la informació respecte als passos que cal donar.

ZONA ÚNICA

Consisteix en eliminar  o  en baixar la puntuació de la proximitat del centre educatiu al domicili com a requisit fonamental en el procés d'escolarització de l'alumnat.  La LOE exigeix que el criteri de proximitat estiga present en els bases del procés d'escolarització però intuïm que la LOMCE ho eliminarà.  Amb açò desapareix la zonificació o districtes escolars als centres i es crea la ZONA única.

La llibertat de sol·licitar però no d'elecció

Diuen que així les famílies tindran llibertat d'elecció de centre però, en realitat, es simplement, llibertat de sol·licitud de centre perquè res garanteix que tindrà plaça assegurada en aquell centre que haja triat i potser tampoc en el del seu entorn o barri.  Però hem de tindre clar que la zona única no farà que augmente l'oferta educativa. Hi haurà llibertat per a triar plaça però no hi haurà suficients places per a cobrir la demanda. Sols hi hi ha aparença de llibertat. L'engany de la zona única està que permet a més famílies demanar un mateix centre sense ser conscients que serà el centre qui les triarà a elles.

El criteri de proximitat: la inserció en l'entorn.

Des de Fapa-València i la Confederació Gonzalo Anaya sempre hem apostat per la proximitat del domicili a l'escola com a criteri fonamental per a l'escolarització. El motiu principal és la relació del xiquet/a amb el seu entorn; qüestió que considerem molt important per a la seua educació. Açò respon a un concepte de l'educació pel qual la inserció de la persona en l'entorn ( barri, el carrer i el veïnat) és bàsic per al seu desenvolupament integral com a persona arrelada al seu espai més pròxim. No sols ho pensem nosaltres, també ho creu l'OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Econòmicos): la proximitat és un dels criteris principals per als seus integrants (27 dels 33 països) han fixat el lloc de residència de la família o el lloc on treballen els pares com element fonamental en l'assignació d'un col·legi o institut.

La reivindicació històrica

Amb açò no creiem que l'actual procés d'escolarització siga perfecte i per això una de les reivindicacions històriques de la Confederació ha sigut  exigir mesures per corregir els desequilibris en l'escolarització que han provocat  conseqüències com la segregació de l'alumnat en determinats centres, la massificació d'un centres educatius i la falta d'alumnat en d'altres, la distribució desequilibrada de l'alumnat amb NEE o els nouvinguts.

Per això, considerem que cal millorar l'actual procés d'escolarització però, en cap cas, pensem que la zona única solucione estes problemàtiques perquè, amb tota seguretat, encara les agreujarà més: derivant més alumnes cap a la concertada o cap els centres públics més sol·licitats.

L'establiment de la zona única genera un ambient competitiu en el que el punt de partida no és el mateix per a tots els centres. La Conselleria hauria d'esbrinar els motius que porten que un centre tinga menys demanda, establir les solucions i posar els recursos per que aquestes es porten avant. No fer-ho així porta sempre al mateix: l'alumnat procedent de famílies amb  menys recursos econòmics o culturals no podran desplaçar-se lluny del seu domicili per falta de mitjans, aleshores sense recursos econòmics mai hi haurà llibertat d'elecció.

Per una qüestió de coherència la zona única hauria de portar implícitament que hagués una oficina única de matriculació. Sols així, amb una única oficina de matriculació, pública i sense interès de part, on es baremaren objectivament totes  les sol·licituds, es podria garantir allò de la llibertat dels pares per a triar centre, però la seua existència entraria en contradicció amb l'objectiu que realment està defensant  la conselleria: la llibertat dels centres privats i concertats per a triar el seu alumnat, clar.

Aquest tema de la zona única està vinculat a la Comunitat de Madrid amb la creació de ranking de centres educatius i en la competitivitat entre els centres educatius.

PROVES DIAGNÒSTIQUES

I això ens porta a les proves diagnòstiques que ha implantat la Conselleria d'educació als cursos de 4art de primària i 2on d'ESO. La implantació aquestes proves era una manera d'argumentar que la Comunitat Valenciana no participava de les proves PISA perquè el seu sistema educatiu ja disposava d'un sistema d'avaluació pròpia. Segons la Conselleria els resultats d'aquestes proves anaven a servir per a posar mesures per a corregir el fracàs en aquells centres amb pitjors resultats.

La realitat ha estat un altra: Per una banda la conselleria no ha parat de retallar en programes contra el fracàs escolar, amb la qual cosa els projectes de millora elaborats pels centres s'han portat avant sols parcialment i gràcies al voluntarisme dels seus docents. Per altra banda ha fet servir els resultats de les proves diagnòstiques per a crear un ranking de centres.

La demagoga de la consellera d'educació ara ens diu que, en defensa de la llibertat de les famílies per a triar centre, farà públic el ranking. L'èxit del sistema educatiu valencià vol basar-lo en la competitivitat entre centres, no en posar a disposició dels mateixos els mitjans suficients per a fer front a l'abandó i al fracàs escolar. Amb això es dona peu a què hi haja una línia de centres de primera, de segona, de tercera o de no sabem quina categoria. Amb la constitució de la Zona Única es completa la quadratura del cercle.

La Conselleria va publicar les instruccions  (28-8-2012) per a l’adopció de mesures de millora com a conseqüència dels resultats de l’avaluació diagnòstica 2012 ( web de Fapa).

Aquest tema ha estat tractat als Consells Escolars de centre. La postura que FAPA-València us anaimava a defensar era la següent:

1) Com sempre s’adopten mesures en conseqüència d’uns resultats i no mesures de prevenció dels resultats. La Conselleria no treballa en la prevenció sinó que actua davant d’un resultat ja negatiu.

2) Els pares i mares posem en entredit estes proves de la Conselleria, subjectes a la professionalitat dels docents en la introducció de dades però també a l’exclusió o no en dites probes de determinats alumnes.

3) FAPA-València, en el seu moment, va reclamar la necessitat d'un avaluador extern per a portar avant proves d’este tipus. El més internacionalment reconegut és PISA, a les proves del qual la Conselleria no ha volgut sotmetre's davant el temor d'obtenir uns resultats comparativament molt inferiors als de les altres Comunitats Autònomes.

4) Les proves d'avaluació diagnòstica, que reflecteixen el suspens dels alumnes en les àrees instrumentals, demostren la no existència d'un pla de xoc contra el fracàs escolar per part de l'administració pública valenciana. De fet per tota la comunitat educativa és coneguda la falta d'inversió de la Conselleria d'Educació per al curs 2012-2013 respecte de qualsevol programa contra el fracàs escolar, com ara la compensatòria, la diversificació curricular o el PASE, programes que s’han reduït molt al llarg dels últims anys.

Consell Escolar Municipal

Cal que dinamitzem el Consell Escolar Municipal i que no siga simplement un òrgan que  a principi d’any dona o no el vist i plau a la proposta d’arranjament escolar i a final de curs aprova les festes locals.

“El Consell Escolar Municipal elaborarà anualment un informe sobre la situació de l’educació en el municipi respectiu.” (Article 14.2 de la Llei 6/2010, de 28 de maig, de la Generalitat Valenciana, de modificació del Text Refós de la Llei de Consells Escolars de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret Legislatiu de 16 de gener de 1989)

Això no és una recomanació o un suggeriment, sinó un imperatiu legal: el Consell Escolar Municipal ha d’elaborar un Informe sobre la situació de l’educació en el seu municipi. Educació no és només escolarització, sinó moltes més coses.

Per afavorir la realització d’aquest Informe, la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (FAPA) de la província de València, posa al vostra abast una Guia (consultar web de Fapa-València), en la qual s’explica com fer l’informe segons els 7 indicadors educatius de la Unió Europea i 2 epígrafs més sobre participació i formació.

1. Participació en l’Educació Infantil           

2. Persones que obtenen un baix rendimient

3. Abandonament escolar

4. Rendiment de l’educació dels joves

5. Persones titulades en matemàtiques, ciències i tecnologia

6. Rendiment en matèria d’educació superior

7. Participació de les persones adultes en la formació

8. Formació contínua del professorat

9. Participació dels membres de la comunitat educativa

Arranjament escolar 13-14.

El passat dia 20 de novembre la Direcció General de Centres i la Direcció General de Personal tragueren les instruccions sobre les que basaran la proposta d’arranjament escolar per a l curs 13-14. Cal que estem alerta i treballen conjuntament amb els equips directius per a fer front comú davant de possibles supressions d’unitats i de professorat als nostres centres. El Consell Escolar de centre aprova les al·legacions i les presenta al Consell Escolar Municipal; amb un bon informe sobre la situació de l’educació al nostre municipi, amb unes bones al·legacios i amb una comunitat educativa unida podem fer front a totes aquelles propostes que atempten contra l’escola pública.

LOMCE

FAPA-València manifesta el seu rebuig a l’avantprojecte de llei educativa del ministre Wert i a la greu situació actual de retallades i desmantellament que està patint l'educació com servei públic fonamental.

Aquest atac contra els drets socials, de ciutadania i educatius desmantella el servei públic que hem anat construint des de l’inici de la democràcia i ens torna enrere a l’escola franquista.

La ideologia sobre la que es construeix l’avantprojecte de llei de Wert i les retallades neoliberals atenten contra les condicions de vida i les conquestes socials de la classe treballadora i contra els drets lingüístics del valencià.

·        Rebutgem que cada nou govern porte una nova llei d'educació que no compta amb el consens dels diferents sectors socials, que naix amb una clara ideologia neoliberal, reaccionària, segregadora i que desestabilitza a les comunitats educatives.

·        Així mateix no ha tingut ni informe previ de situació ni debat ni participació real de la comunitat educativa i suposarà la pèrdua de possibilitat de participació de la comunitat educativa en les decisions pedagògiques i organitzatives dels centres educatius. En canvi sí ha estat consensuada, i d’amagades, amb l’església catòlica, perquè la religió tinga gran presència a les aules atentant contra una educació laica.

·        Està portant-se a terme de manera imposada, sense escoltar, precipitadament i ens portarà a temps passats, tornant a cometre errades importants com ara la revàlida o la desaparició dels programes òptims d’ensenyament com és la immersió lingüística en valencià; models educatius de sobra superats en el franquisme.

·        No es basa en cap precepte pedagògic sinó que més aviat els infringeix tots.

·        Provocarà una confrontació política entorn l’educació.

·        Empitjorarà la qualitat de l’educació i transformarà la formació integral i compensadora de desigualtats socials en una cursa d’obstacles i de proves memorístiques.

·        Serà una altre embat destinat a l’empobriment de l’escola pública.

·        Atempta contra els drets lingüístics de la ciutadania en impossibilitar el disseny de programes en valencià i impedeix el disseny lingüístic de cada centre educatiu per part de la seua comunitat educativa.

·        Instaura un model educatiu que prima la competitivitat, la selecció i segregació social i que eludeix el paper de l’estat i l’educació com a compensadora de desigualtats i garant de l’accés a l’educació.

·        Limita els drets del professorat i la qualitat de l’atenció educativa amb l’increment de ràtios, hores lectives i la pèrdua de drets laborals.

NO A LA RETALLADA DEL 70% DELS PRESSUPOSTOS EN EDUCACIÓ DE 2013

-Exigim la gratuïtat dels llibres de text i l’increment de les beques de menjador i de transport escolar.

-Dotació necessària de professorat i personal no docent per a garantir una atenció educativa de qualitat.

NO A LA DESAPARICIÓ DELS MENJADORS ESCOLARS

-Exigim el 100% de beca de menjador.

-Diguem no a la jornada contínua perquè amb la seua aplicació desapareixen els menjadors escolars.

-No oblidem que el menjador escolars és un espai educatiu i socialitza.

NO A LA SUPRESSIÓ DEL TRANSPORT ESCOLAR

-Reivindiquem que no es contemplen els 3 kilòmetres lineals per a poder accedir a la beca de transport.

-Exigim l’ampliació d’estes beques a totes les etapes educatives.

NO A LA JORNADA CONTINUA

-Volem que es mantiga l’horari aplicable fins ara. De 9 a 12’00 hores i de 15 a 17’00 hores.

-Considerem que l’horari vigent és adequat per l’organització del temps i els ritmes en l’aprenentatge de l’alumnat.

NO A LA ZONA ÚNICA

-Apostem per la proximitat del domicili a l’escola com a criteri fonamental per a l’escolarització.

-La zona única provocarà massificació de centres, segregació i desaparició d’altres.

-Estem en contra de la creació d’una diferenciació i ordenació de centres educatius (ranking) i de la competitivitat.

-Demanem que les proves d’avaluació diagnòstica servisquen realment per a lluitar contra el fracàs escolar i no per a generar un catàleg de centres.

PROMOCIÓ CONSELLS ESCOLARS MUNICIPALS

-Rentabilitzar la utilització dels Consells Escolars Municipals com a vertaders òrgans de participació de la comunitat educativa.

((DOSSIER DE FAPA-VALENCIA)