Disminució de l'atenció educativa i la compensació de desigualtats en infantil i primària
La política neoliberal d’abandonament dels serveis públics del
PP dona les primeres destralades al sistema educatiu valencià
La societat valenciana haurà d’assumir les desigualtats en el
accés a l’educació a causa de l’abandonament del paper
compensador i de servei públic que promou l’executiu autonòmic
del Partit Popular.
Els efectes de la política de retallades en inversió pública afectaran a la possibilitat de conciliar vida familiar i laboral, a l’atenció eductiva, a l’atenció a les necessitats educatives específiques, a l’accés al material escolar, a la formació destinada a pares i mares. Aquesta situació ha portat a la contestació social i el Partit Popular opta per la política de propaganda de partit front a la política educativa per emmascarar el desmantellament del servei educatiu valencià.
Els símptomes d’aquesta disminució en l’accés a un dels drets fonamentals de la ciutadania com és el de l’educació són palesos:
- Transvasament del 1’3% de l’alumnat de l’escola pública a la concertada fruit de la política del consell valencià que ha declarat la seua intenció d’arribar a un repartiment al 50%, impulsa la política de CIS per substituir centres públics per concertats, es nega a establir comissions d’escolarització que garantisquen la lliure elecció de centre i ha desmuntat (amb el malbaratament de CIEGSA) la possibilitat de mantindre una política coherent de planificació i construcció escolar.
- Els centres específics d’educació especial (27 centres amb una mitjana de 55 alumnes) i els centres ordinaris que atenen alumnat amb necessitats educatives específiques continuen sense dotació de personal d’infermeria, tot i que així ho establia la llei de 2008 que regula la salut de xiquets i adolescents.
- La majoria de famílies que demanen un ensenyament en valencià veuran com se’ls nega la possibilitat de mantindre les actuals línies en valencià per l’aplicació d’un decret de plurilingüisme que primarà l’ensenyament en castellà i que deixa en mans de l’administració educativa la decisió de quin model lingüístic s’imparteix en cada centre per sobre de les decisions del seu consell escolar,
- L’aposta pel plurilingüisme no passarà de maniobra publicitària, amb l’anunci de la impartició de títols a les cambres de comerç, en tant que la inversió en formació del professorat és nul·la front al desmantellament de la xarxa de CEFIRES i les retallades en les Escoles Oficials d’Idiomes.
- La disminució dels llocs de treball fruit de l’augment de la càrrega lectiva i de les ratios portarà una disminució de la qualitat en l’atenció educativa a l’alumnat de forma que la capacitat de compensar desigualtats es veurà molt minvada.
- La retallada en beques de menjador que s’intenta compensar amb la gratuïtat de l’assistència al menjador amb el propi dinar envasat no servirà per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral de les famílies.
- L’escassa oferta d’escoles infantils de la Generalitat (33 a tota la comunitat autònoma) fa que1239 famílies en Alacant, 392 en Castelló i 466 en València s’hagen quedat sense places en aquesta etapa educativa. Cal destacar que aquesta demanda és solament la que es reflecteix a les poblacions on hi ha escoletes i podria ser molt superior si als municipis i barris més poblats s’ofertaren places.
Els efectes de la política de retallades en inversió pública afectaran a la possibilitat de conciliar vida familiar i laboral, a l’atenció eductiva, a l’atenció a les necessitats educatives específiques, a l’accés al material escolar, a la formació destinada a pares i mares. Aquesta situació ha portat a la contestació social i el Partit Popular opta per la política de propaganda de partit front a la política educativa per emmascarar el desmantellament del servei educatiu valencià.
Els símptomes d’aquesta disminució en l’accés a un dels drets fonamentals de la ciutadania com és el de l’educació són palesos:
- Transvasament del 1’3% de l’alumnat de l’escola pública a la concertada fruit de la política del consell valencià que ha declarat la seua intenció d’arribar a un repartiment al 50%, impulsa la política de CIS per substituir centres públics per concertats, es nega a establir comissions d’escolarització que garantisquen la lliure elecció de centre i ha desmuntat (amb el malbaratament de CIEGSA) la possibilitat de mantindre una política coherent de planificació i construcció escolar.
- Els centres específics d’educació especial (27 centres amb una mitjana de 55 alumnes) i els centres ordinaris que atenen alumnat amb necessitats educatives específiques continuen sense dotació de personal d’infermeria, tot i que així ho establia la llei de 2008 que regula la salut de xiquets i adolescents.
- La majoria de famílies que demanen un ensenyament en valencià veuran com se’ls nega la possibilitat de mantindre les actuals línies en valencià per l’aplicació d’un decret de plurilingüisme que primarà l’ensenyament en castellà i que deixa en mans de l’administració educativa la decisió de quin model lingüístic s’imparteix en cada centre per sobre de les decisions del seu consell escolar,
- L’aposta pel plurilingüisme no passarà de maniobra publicitària, amb l’anunci de la impartició de títols a les cambres de comerç, en tant que la inversió en formació del professorat és nul·la front al desmantellament de la xarxa de CEFIRES i les retallades en les Escoles Oficials d’Idiomes.
- La disminució dels llocs de treball fruit de l’augment de la càrrega lectiva i de les ratios portarà una disminució de la qualitat en l’atenció educativa a l’alumnat de forma que la capacitat de compensar desigualtats es veurà molt minvada.
- La retallada en beques de menjador que s’intenta compensar amb la gratuïtat de l’assistència al menjador amb el propi dinar envasat no servirà per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral de les famílies.
- L’escassa oferta d’escoles infantils de la Generalitat (33 a tota la comunitat autònoma) fa que1239 famílies en Alacant, 392 en Castelló i 466 en València s’hagen quedat sense places en aquesta etapa educativa. Cal destacar que aquesta demanda és solament la que es reflecteix a les poblacions on hi ha escoletes i podria ser molt superior si als municipis i barris més poblats s’ofertaren places.
- La xicoteta disminució de l’abandó
escolar, fruit de la disminució en l’ocupació juvenil, no oculta
els alts índex de fracàs i abandó autonòmic. Aquest diagnòstic
no es pot ocultar darrere de la publicitat de les possibles mesures
de la llei educativa que el partit popular vol decretar a l’àmbit
estatal com ara la titulació del certificat oficial d’estudis
obligatoris (per alumnat que no acaba tota l’ESO) o la titulació
de batxillerat per als estudiants de Grau Mig de FP.
Aquesta agressió contra el dret a l’educació, a més de la disminució en els drets laborals de treballadores i treballadors del sector, ha portat a la FE CCOO PV, juntament amb els agents i organitzacions socials a establir un calendari de mobilitzacions en aquest inici de curs, amb concentracions a la porta dels centres educatius els propers dies 7 (primària), 13 (universitat) i 14 (secundària) així com la Cimera Social del 15 a Madrid i les Manifestacions del dia 22 en defensa de més inversió, més valencià, més qualitat i més dignitat a l’educació pública.
(Article de CCOO)
Aquesta agressió contra el dret a l’educació, a més de la disminució en els drets laborals de treballadores i treballadors del sector, ha portat a la FE CCOO PV, juntament amb els agents i organitzacions socials a establir un calendari de mobilitzacions en aquest inici de curs, amb concentracions a la porta dels centres educatius els propers dies 7 (primària), 13 (universitat) i 14 (secundària) així com la Cimera Social del 15 a Madrid i les Manifestacions del dia 22 en defensa de més inversió, més valencià, més qualitat i més dignitat a l’educació pública.
(Article de CCOO)
No hay comentarios:
Publicar un comentario